John Archibald Wheeler
 | (1985)  |
|
|
Naixement | 9 juliol 1911  Jacksonville (Florida)  |
---|
Mort | 13 abril 2008 (96 anys) Hightstown (Nova Jersey)  |
---|
Causa de mort | pneumònia  |
---|
|
Catedràtic Universitat de Princeton |
---|
1947 –  |
|
|
Formació | Universitat Johns Hopkins - física (–1933) Universitat de Nova York Rayen High School (en)  |
---|
Director de tesi | Karl Herzfeld  |
---|
|
Camp de treball | Física  |
---|
Ocupació | físic, escriptor de no-ficció, professor d'universitat, acadèmic, físic nuclear, físic teòric  |
---|
Ocupador | Universitat de Texas a Austin (1976–) Universitat de Leiden, Professor extraordinari. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (1965–) Universitat de Princeton (1938–1976) Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill (1935–1938) Universitat de Leiden  |
---|
Membre de | |
---|
Professors | Niels Bohr  |
---|
Alumnes | Jacob Bekenstein, Masami Wakano, Richard Feynman, Hugh Everett, Kip S. Thorne i William Unruh  |
---|
|
|
1939 | Projecte Manhattan  |
|
|
Obres destacables |
Estudiant doctoral | Jacob Bekenstein, Arthur Wightman, Richard Feynman, Hugh Everett, Kip S. Thorne, Demetrios Christodoulou, Katharine Way, Robert Geroch, Fred Singer, B. Kent Harrison, Robert Wald, Dieter Rudolf Brill, Bei-Lok Hu (en) , Lawrence Charles Shepley, Lawrence Howard Ford, Arkady Kheyfets, Warner Allen Miller (en) , Jayme Tiomno, Sergio Andrés Hojman (en) , Arthur Elliott Fischer (en) , William Unruh, David L. Hill, Charles W. Misner i John R. Klauder  |
---|
|
Pare | Joseph L. Wheeler  |
---|
|
|
|
 |
John Archibald Wheeler (Jacksonville, Florida, 9 de juliol de 1911 - 13 d'abril de 2008) fou un físic teòric nord-americà. Es va doctorar a la Universitat Johns Hopkins. Va fer importants avanços en física teòrica.[1]
Entre els seus treballs importants hi apareixen la introducció de la matriu S que és indispensable en física de partícules. A més va ser un dels pioners en la teoria de fissió nuclear.[2]
Juntament amb Gregory Breit, Wheeler va desenvolupar el concepte del procés Breit–Wheeler per a descriure teòricament la producció d'un parell electró-positró en la fusió de dos fotons: γγ→e+e-