John Archibald Wheeler

John Archibald Wheeler
	(1985)
Biografia
Naixement	9 juliol 1911 ; Jacksonville (Florida)
Mort	13 abril 2008 (96 anys); Hightstown (Nova Jersey)
Causa de mort	pneumònia
Catedràtic Universitat de Princeton
	1947 –
Dades personals
Formació	Universitat Johns Hopkins - física (–1933); Universitat de Nova York ; Rayen High School (en)
Director de tesi	Karl Herzfeld
Activitat
Camp de treball	Física
Ocupació	físic, escriptor de no-ficció, professor d'universitat, acadèmic, físic nuclear, físic teòric
Ocupador	Universitat de Texas a Austin (1976–) ; Universitat de Leiden, Professor extraordinari. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (1965–) ; Universitat de Princeton (1938–1976) ; Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill (1935–1938) ; Universitat de Leiden
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1952–); Royal Society ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; American Physical Society
Professors	Niels Bohr
Alumnes	Jacob Bekenstein, Masami Wakano, Richard Feynman, Hugh Everett, Kip S. Thorne i William Unruh
Participà en
1939	Projecte Manhattan
Obra
Obres destacables	Obres destacables Moderador de neutrons; forat de cuc; Procés Breit-Wheeler; (1955) escuma quàntica; (1965) Gravitation Theory and Gravitation Collapse ;
Estudiant doctoral	Jacob Bekenstein, Arthur Wightman, Richard Feynman, Hugh Everett, Kip S. Thorne, Demetrios Christodoulou, Katharine Way, Robert Geroch, Fred Singer, B. Kent Harrison, Robert Wald, Dieter Rudolf Brill, Bei-Lok Hu (en) , Lawrence Charles Shepley, Lawrence Howard Ford, Arkady Kheyfets, Warner Allen Miller (en) , Jayme Tiomno, Sergio Andrés Hojman (en) , Arthur Elliott Fischer (en) , William Unruh, David L. Hill, Charles W. Misner i John R. Klauder
Família
Pare	Joseph L. Wheeler
Premis
	(2003) Einstein Prize; (1999) Science Writing Award (en) , per l'obra Geons, Black Holes and Quantum Foam: A Life in Physics (en) ; (1996) Premi Wolf en Física; (9 març 1995) Membre estranger de la Royal Society; (1993) Medalla Matteucci; (1992) Medalla Oskar Klein; (1989) Premi Marcel Grossmann; (1988) Medalla Albert Einstein; (1984) Premi Memorial J. Robert Oppenheimer; (1983) Medalla Oersted; (1982) Medalla d'Or Niels Bohr; (1970) Medalla Nacional de Ciència; (1969) Medalla Franklin; (1968) Premi Enrico Fermi; (1965) Premi Albert Einstein; (1954) Premi Memorial Richtmyer; (1949) Beca Guggenheim; (1946) Beca Guggenheim; membre de l'American Physical Society ;

John Archibald Wheeler (Jacksonville, Florida, 9 de juliol de 1911 - 13 d'abril de 2008) fou un físic teòric nord-americà. Es va doctorar a la Universitat Johns Hopkins. Va fer importants avanços en física teòrica.^[1]

Entre els seus treballs importants hi apareixen la introducció de la matriu S que és indispensable en física de partícules. A més va ser un dels pioners en la teoria de fissió nuclear.^[2]

Juntament amb Gregory Breit, Wheeler va desenvolupar el concepte del procés Breit–Wheeler per a descriure teòricament la producció d'un parell electró-positró en la fusió de dos fotons: γγ→e+e-

↑ Overbye, Dennis «John A. Wheeler, Physicist Who Coined the Term ‘Black Hole’, Is Dead at 96.». The New York Times, 14-04-2008 [Consulta: 3 febrer 2018].
↑ Wheeler, John Archibald «On the Mathematical Description of Light Nuclei by the Method. of Resonating Group Structure']». Physical Review Journals Archive, 52, 1937, pàg. 1107-1122 [Consulta: 3 febrer 2018].

[NYT-1] Overbye, Dennis «John A. Wheeler, Physicist Who Coined the Term ‘Black Hole’, Is Dead at 96.». The New York Times, 14-04-2008 [Consulta: 3 febrer 2018].

[2] Wheeler, John Archibald «On the Mathematical Description of Light Nuclei by the Method. of Resonating Group Structure']». Physical Review Journals Archive, 52, 1937, pàg. 1107-1122 [Consulta: 3 febrer 2018].

[1]

[2]

John Archibald Wheeler

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia